Com sempre però mai com aquesta vegada, poder habitar, parlar i situar-nos a l’exposició TROS DE DONA ens permetrà fer visible allò invisible, posar paraules al que no es diu per tal d’apoderar-nos com a persones. Les dinàmiques socioafectives, el diàleg, el treball des de les arts i les dades ens permetran trenar una experiència que busca enfocar aquelles persones que sostenen la vida, de la manera més literal. Aquesta manera d’entendre la sostenibilitat des de les cures ens portarà a parlar de l’ODS 5 —Igualtat de Gènere— però també de dones, feminismes i, sobretot, corresponsabilitat.  

Una proposta que canviarà la nostra manera de mirar el món que ens envolta, les persones que ens cuiden i cuidem, i, en definitiva, posarà la vida, el cos i les cures al centre. Seguint la metàfora del niu —el refugi, la casa on créixer—, l’activitat ens portarà a conèixer l’exposició al mateix temps que homenatgem les persones que ens han cuidat i ens fem responsables del nostre entorn de forma equitativa i igualitària per reduir les desigualtats de gènere.

Objectius

Fer visibles i patrimonialitzar les cures.

Saber reconèixer els estereotips i rols de gènere.

Denunciar els privilegis i les desigualtats vinculats al gènere.

Comprendre els límits biofísics de les persones.

Familiaritzar-nos i promoure la interdependència.

Recuperar de pràctiques i sabers tradicionals popularment associats a les dones.

Introduir els conceptes ecodependència i ecofeminisme.