Pas a pas
D’Assumpta Serra i Clota
18.30 h
El Museu Terra de l’Espluga de Francolí acollirà, el divendres 8 de maig de 2026 a les 18.30 h, la presentació del llibre Pas a pas, d’Assumpta Serra i Clota.
Pas a pas dibuixa el retrat d’un poble qualsevol de Catalunya on els nostres pares i avis van haver de sobreviure a la cruesa de la postguerra. Aquells anys van estar definits per la fam, el racionament estricte i la por constant, amb els maquis i els perseguits polítics amagats a les muntanyes mentre les famílies republicanes patien el pes de la repressió i les tortures a la Via Laietana.
En aquest escenari de mestres depurats i silenci, la vida seguia el ritme de la pagesia, entre les suors de la sega i el ritual de la matança del porc, amb les dones com a pilars invisibles que sostenien la llar i la feina a les fàbriques. Malgrat el dolor, el país va començar a redreçar-se lentament: l’arribada de la llet a les escoles i la construcció de les cases barates van alleujar la precarietària material, mentre que iniciatives com el concurs de poesia de Cantonigròs esdevenien escletxes d’esperança per a la recuperació de la nostra cultura i identitat.
La presentació, amb la presència de l’autora, anirà a càrrec de l’espluguí Ferran Civit.
La guerra s’havia acabat, però la pau era un miratge fràgil a la Catalunya rural. Als camps ara pesava un silenci carregat d’absències. Les cicatrius de la contesa, profundes i visibles, marcaven tant la terra com les ànimes dels seus habitants. Cada poble, cada família, portava el pes d’una lluita que havia deixat darrere seu una estela de dolor, incertesa i pèrdua.
La Catalunya rural, copejada però no vençuda, iniciava un lent i ardu camí cap a la recuperació. La memòria dels caiguts s’entrellaçava amb els esforços dels vius, teixint un tapís de resiliència i resistència. Al cor d’aquestes terres malmeses, cada llavor plantada, cada pedra col·locada al seu lloc, era un acte de rebel·lia contra la desesperança, un crit imperatiu a la vida.
Aquest llibre narra la història d’aquells temps difícils, homes i dones que, malgrat l’adversitat, van trobar la força per seguir endavant. Les seves veus, sovint callades per l’estrèpit de la guerra i el pes del silenci imposat, ressonen aquí amb tota la seva humanitat i coratge. Perquè recordar també és un acte de justícia, i a través d’aquestes pàgines, la seva memòria perdura.
