Capítol 1. Peyu

Oportunitats en el món rural

Lluís Jutglar (Peyu) ha demostrat que el territori rural pot ser un espai de creació, d’innovació i de noves oportunitats. L’any 2020 va iniciar el projecte Les Cabres d’en Peyu, juntament amb la seva companya Mireia Colonques, des d’on es grava l’entrevista.

Des de Muntanyola, un petit poble disseminat d’Osona, treballa per revaloritzar el sector primari, connectant de nou amb la natura i els seus cicles i valorant els productes de proximitat. L’humorista ha creat des d’aquesta comarca productes audiovisuals d’èxit com ara El Búnquer de Catalunya Ràdio o Bricoheroes per TV3, tots dos produïts des d’Osona.

Capítol 2. Maria Nicolau

Cuina i sobirania alimentària

La cuinera Maria Nicolau va deixar Barcelona per instal·lar-se a Vilanova de Sau (Osona), un poble que ronda els 300 habitants. És la cuinera del restaurant El Ferrer de Tall, on ofereixen un menú diari que està per sota dels 25 euros.

La conversa es produeix després d’un servei de migdia, ja que el restaurant només obre fins a quarts de cinc de la tarda per garantir les condicions laborals dels treballadors. Autora de l’assaig culinari i èxit de vendes, Cuina! O barbàrie (Ara Llibres), Nicolau reivindica el producte de proximitat, el temps per la cuina i el receptari tradicional, sense renunciar de tots els aparells com la cassola exprés o el batidor que ens faciliten l’elaboració dels àpats. Nicolau és col·laboradora d’El Matí de Catalunya Ràdio, l’Està Passant i el Tot es mou de TV3.

Capítol 3. Anna Maria Andevert

L’art i la cultura com a elements transformadors

Anna Maria Andevert és una de les comissàries de l’exposició del Museu de la Vida Rural Generació [RE]. Continuïtat o canvi?, juntament amb Àlex Rebollo. Ella és historiadora de l’art, especialitzada en art contemporani i amb una visió molt didàctica i pragmàtica del sector artístic i cultural.

Des del mateix Museu de la Vida Rural, Txell Bonet intercanvia impressions amb Andevert sobre com l’art també pot donar respostes en els moments de crisi. La historiadora de l’art que després d’uns anys vivint a Tarragona ha retornat al seu poble, Blancafort (Conca de Barberà), també es fixa en el territori rural com espai d’inspiració i de creació artística.

Capítol 4. Sergi Saladié

Energia

Sergi Saladié és geògraf i paisatgista, professor associat al Departament de Geografia a de la URV, forma part del Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics.

La conversa es produeix a Vilalba dels Arcs, un municipi de la Terra Alta, la comarca amb més aerogeneradors de tot Catalunya. La descarbonització del planeta és un dels reptes més importants que tenim per endavant com a societat i, per això, amb ell repassem qüestions que tenim sobre la taula com ara la implementació d’energies renovables i de possibles solucions com ara la creació de comunitats energètiques locals.

Capítol 5. Gemma i Amadeu Barbany (IAIOS)

Indústria tèxtil sostenible

Andreu Barbany i Gemma Barbany són pare i filla i estan al capdavant de IAIOS, un negoci de Granollers que fabrica jerseis amb materials 100% reciclats. Des de la filatura Rubio, una empresa centenària de Sabadell on fabriquen el fil dels jerseis de Iaios, ens endinsem en la indústria tèxtil, la segona més contaminant del món.

Amb Txell Bonet, posem sobre la taula debats actuals com el fast fashion o la localització de la producció tèxtil (el 85% del que consumim a Europa ve d’Àsia) i ens donen alguns consells perquè les peces de roba ens durin més temps.

Capítol 6. Isabel Salamaña

Planificació urbanística i mobilitat

Isabel Salamaña és professora de la Universitat de Girona, on ha centrat la seva recerca en la geografia del gènere, l’agricultura i el desenvolupament rural, l’ordenació del territori i l’espai públic.

Des d’un terrat del barri vell de Girona, amb Salamaña repassem com hem construït les ciutats, com hem dissenyat l’espai urbà i com aquesta planificació urbanística ha estat també la culpable de la segregació. Ara que les ciutats s’estan repensant, amb la doctora en geografia també analitzem les superilles i com l’ordenació urbanística està lligada de manera intrínseca a l’espai que deixem per a les cures, per l’oci o l’esbarjo. En un altre ordre, ens fixem en la relació camp–ciutat.

Capítol 7. Marta Lloret

Despoblament i repoblament

Marta Lloret gestiona el perfil a les xarxes socials La Caçadora de Masies amb el projecte Masiaire. Des d’aquest espai virtual, treballa amb la Fundació Mas i Terra per propiciar de nou la masoveria, un model alternatiu d’accés a l’habitatge, que contribueix a la rehabilitació de les masies, a la protecció del patrimoni i al poblament rural.

Des d’una masia del terme municipal d’Anglès (la Selva), amb Lloret abordem el despoblament que pateix bona part del territori rural i com, des d’altres maneres més comunitàries, podem repoblar-lo de nou.

Capítol 8. Gemma Casal

Les crisis com a oportunitat

El pòdcast de la Generació [RE] arriba al seu últim capítol en què entrevistarem a l’antropòloga i investigadora de la Universitat de Lleida, Gemma Casal.

Des la Seu Vella, amb Casal analitzarem les crisis i els canvis socials que hem patit en la història més recent. Uns canvis que també poden ser aprenentatges i noves oportunitats, tal com s’evidencia en l’exposició de l’MVR: Generació [RE]. Continuïtat o canvi?.