Quan entrem al Museu Terra, el passat del món rural no es mostra només a través de les eines, els carros o els objectes de la col·lecció permanent. També s'expressa, de manera molt viva, a través de la pintura. Les nostres parets acullen un magnífic llegat artístic de Llucià Navarro, que ara, i gràcies a una minuciosa intervenció de restauració i conservació preventiva, tornarà a brillar amb la tota la seva força.

I és que l'empremta de l'artista és tan extensa que impregna diversos espais de les nostres sales amb diferents intervencions pictòriques i gràfiques. Ara, però, els treballs es concentren en una de les peces més monumentals i representatives d'aquest llegat: el Mural de les feines i oficis antics.

Aquesta restauració en viu, que els nostres visitants poden presenciar aquestes setmanes, és molt més que una tasca de manteniment tècnic. És un acte de fidelitat i un homenatge a un dels artistes que millor va saber plasmar la identitat de l'antic Museu de la Vida Rural.

Llucià Navarro i el Museu: una aliança fundacional

Per entendre la importància d'aquests murals, cal viatjar en el temps. La relació de Llucià Navarro (1924-2007) amb el projecte del museu a l'Espluga de Francolí neix d'un estret vincle amb el seu fundador, Lluís Carulla i Canals (1904-1990), i la voluntat compartida de preservar i dignificar el món rural.

Navarro, un dels grans exponents de la pintura mural i el mosaic del segle XX a Catalunya —amb una petjada profundíssima en l'art sacre i civil—, no va rebre un simple encàrrec decoratiu. El seu objectiu era molt més ambiciós: traduir en imatges, emocions i caràcter tot allò que les peces del museu explicaven de forma material i il·lustrar la vida quotidiana.

A través dels seus traços d'arrel noucentista, l'artista va donar rostre a pagesos i pageses, moviment a les mans dels artesans i llum als paisatges de la nostra terra. Els seus murals es van convertir en el primer gran diàleg amb qualsevol que creués les portes del museu, esdevenint un pilar d'identitat de la institució.

Un procés al detall i amb supervisió tècnica

Amb els anys, les pintures murals pateixen el pas del temps, les oscil·lacions tèrmiques i l'acumulació de pols, factors que apaguen la vivor dels pigments originals. Per revertir aquest procés, hem posat en marxa una intervenció de conservació preventiva i restauració que compta amb mans expertes.

Els treballs estan sent executats per les conservadores-restauradores Laura Magrinyà i Anna Valls Berbel, amb la supervisió tècnica del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) de la Generalitat.

La feina és quirúrgica: inclou tasques de fixació de la capa pictòrica, neteja de la superfície per retirar impureses acumulades i una delicada reintegració cromàtica en aquells punts on el pas dels anys havia deixat marca. L'objectiu no és fer que el mural sembli nou, sinó consolidar-lo i retornar-li la llegibilitat i la lluminositat amb què Navarro el va concebre.

Del Museu de la Vida Rural al Museu Terra: conservar per mirar el futur

El pas de l'històric Museu de la Vida Rural cap al nou Museu Terra no dilueix aquest passat, sinó que el referma. L'obra de Llucià Navarro connecta directament amb el propòsit que ens mou avui: mirar la terra no com una postal nostàlgica, sinó com el lloc d'on naixem, habitem i treballem i d'on depèn el nostre futur sostenible.

Mentre duren les tasques a les bastides, convidem tothom a apropar-se al museu per gaudir d'aquesta oportunitat única: veure com es cuida el patrimoni en directe. És la nostra manera de mantenir ben viu el fil invisible que uneix l'art, la història i la terra.