La picadora, cuinar i el regal d’uns canelons
Articles

Autor

Durada

4 min i 42 s

Temàtica

Alimentació
Art, patrimoni i cultura

Data

21 décembre 2023

Compartir

La monarquia britànica a banda de ser una de les més riques del món, també és qui ostenta una de les principals col·leccions d’art del planeta. Centenars de milers d’obres entre escultura, tapissos, numismàtica i sobretot pintura, com la peça que correspon al número de registre RCIN 406896. Es tracta d’un oli sobre tela datat al voltant del 1675-80, del qual se’n desconeix l’autor i es titula Charles II Presented with a Pineapple (Carles II obsequiat amb una pinya). L’escena retrata exactament el que promet, lleugerament a la dreta, el monarca mira directament l’espectador mentre al seu costat, John Rose, el jardiner reial, agenollat —talment com fa la canalla amb una rosa quan representen la llegenda de sant Jordi— li ofereix una pinya. Hi ha qui diu, però, que no és una pinya qualsevol sinó que es tracta, ni més ni menys, que la primera pinya plantada i recol·lectada a Anglaterra. Des que els europeus van descobrir-la a Amèrica, aquesta i d’altres fruites tropicals van esdevenir símbol de luxe màxim per la seva dificultat d’accés, per això, poder-ne plantar directament a Europa era una gesta digna d’immortalitzar a l’oli.

Picadora de carn. Peça núm. 1121 de la col·lecció de l’MVR. ©MuseuVidaRural

Salvant totes les distàncies, suposo que aquesta mateixa exclusivitat és la que ens segueix portant —com un record del passat— la pinya a la taula i als lots d’empresa pels volts de Nadal, perquè no puc trobar-li una altra explicació. De fet, molts dels menús nadalencs acaben esdevenint una barreja entre especialitats kitschs més pròpies d’un saló de banquets a peu de carretera nacional com els dàtils embolicats amb bacó o el boomer còctel de gambes amb salsa rosa i la tradició més pregona representada a casa nostra per la vanagloriada escudella i els imprescindibles canelons amb beixamel. Uns canelons que, per molt que se’ns vulguin vendre per vernacles, no fa gaire més d’un segle que aterraven a Barcelona des d’Itàlia i passant per París de la mà dels germans Pompidor i el seu restaurant de la plaça Catalunya. Convertint-se en una de les estrelles de la gastronomia barcelonina fins al punt de desplaçar el tradicional arròs de colls-i-punys, fet amb els menuts i sobres del pollastre del dinar de Nadal i especialitat del dia de Sant Esteve. I escampant-se, més tard, per tota la geografia catalana.

Banc de matança. Peça núm. 1320 de la col·lecció de l’MVR. ©MuseuVidaRural

Tallant. Peça núm. 1314 de la col·lecció de l’MVR. ©MuseuVidaRural

Piló de trinxar. Peça núm. 4362 de la col·lecció de l’MVR. ©MuseuVidaRural

Embotidora. Peça núm. 1316 de la col·lecció de l’MVR. ©MuseuVidaRural

Això sí, els catalans respecte dels italians amb diferències notables a l’hora de fer-los. Concretament, mentre els italians fan el farcit directament amb carn picada i sofregit, al Principat, primer es rosteix ben rostida la carn i després es pica amb eines com la màquina de picar carn número 1.121 de la col·lecció del Museu de la Vida Rural. De tracció manual, era un imprescindible de les cuines d’antany, sobretot en l’entorn rural on es feia la matança del porc i s’elaboraven els embotits com les botifarres, els bulls, les llonganisses… per proveir el rebost. Tanmateix, no tant per fer canelons, perquè no serà fins ben bé després de la Guerra Civil, cap als anys 50, que entraran a les llars per quedar-s’hi i convertir-se en símbol —sinó estructura— de país. No en va, el Nadal de 2019, la Federació de Carnissers i Xarcuters de Catalunya calculava que se’n consumirien prop de 4 milions. Ara bé, comprats perquè cada cop són més els qui opten per aquesta opció. I molts menys els qui es planten el davantal, rosteixen i piquen la carn, bullen la pasta, l’estiren i la farceixen abans no la cobreixen de beixamel i formatge per gratinar.

Fotografia del ‘Fons fotogràfic Carulla’. ©MuseuVidaRural

Potser, doncs, en els dies que corren en què fer venir pinyes de l’altra punta del globus és d’una quotidianitat insultant pels nostres ancestres, el símbol de l’exclusivitat a la taula de Nadal esdevenen uns canelons casolans, fet a casa. I el luxe, disposar d’algú —com en el meu cas, la meva mare. Gràcies, mama!— que generosament et faci aquest regal any rere any per fer-te sentir com el mateix Carles II rebent la primera pinya conreada a Anglaterra.

Cuideu a qui us cuina. Bones festes!

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Subscriu-t'hi i rebràs informació sobre tot el què fem!

T'hi has inscrit correctament!