Una recepta de Rosa-Maria Blanch
Ingredients
Ceba
Tomàquet madur
Carxofes
Alls
Julivert
Ametlles torrades
Ous durs
Oli
Farina
Opcionalment pèsols i cigrons cuits
Procediment
Primerament fregim el bacallà dessalat i el reservem.
Tallem la ceba petita i l’enrossim, hi tirem el tomàquet ratllat. A part bullim les carxofes i els pèsols, les carxofes les enfarinarem i fregirem un cop bullides.
Tot seguit ho posem a la cassola amb el bacallà i els ous durs, i fem una bona picada d’ametlles torrades. Els alls, el suc de bullir els pèsols, una mica de farina i els cigrons cuits els afegim a última hora per deixar fer xup-xup amb un polset de julivert.
Sense títol, Enric Modolell, 1960-65. Oli sobre fusta, MT1786. Museu Terra – Fundació Carulla, tots els drets reservats.
Història
Els plats elaborats amb bacallà tenen gairebé sempre un origen medieval, quan salar el peix era una de les millors maneres de conservar-lo. Aquest sistema permetia disposar de proteïna durant tot l’any i va acabar convertint el bacallà en un aliment bàsic de molts receptaris rurals.
La tradició cristiana en va reforçar el consum, durant la Quaresma i especialment el Divensdres Sant, amb dejuni de consum de carn, el bacallà esdevenia l’opció més comuna. Sovint s’acompanyava de llegums o de verdures de temporada, com la carxofa o els espinacacs, creant plats senzills però plens de caràcter.
