«Anàvem a dormir que ja havíem de tornar-nos a llevar», explica una matonaire. I és que es llevaven a les tres de la matinada per començar a treballar: preparar l’esmorzar, omplir els cistells, carregar-los a l’animal i pujar muntanya amunt per estrets corriols, enmig dels perills de la nit. Hores després, arribaven a la llegendària muntanya de Montserrat per muntar el mercat on, al llarg del dia, hi compraria gent arribada d’arreu. Aquestes eren les dures vides de les matonaires: dones, mares, pageses, venedores i elaboradores del seu tresor més preuat, el mató. Vides que ara s’han rescatat de l’oblit.