Jardí etnobotànic
del Museu Terra
Un espai lúdic i educatiu
El jardí etnobotànic del Museu Terra neix amb una doble voluntat: recuperar la memòria sobre els usos que han tingut determinades plantes en l’àmbit local i al llarg de la història, i ajudar a conèixer les plantes del nostre entorn i conscienciar sobre la importància de preservar-les.
Els humans i les plantes han estat en estreta relació al llarg de la història. D’aquest vincle han sorgit coneixements tradicionals sobre l’ús de plantes, formes de relacionar-se amb la biodiversitat i el paisatge, així com vocables, dites, cançons i relats mitològics. La ciència natural i social que estudia aquestes relacions entre les societats humanes i l’entorn vegetal és l’etnobotànica.
Més de 200 plantes
Cada vegada és més evident la importància d’aquesta disciplina per a la recuperació de coneixements locals, un saber que esdevé necessari preservar i traslladar a una societat cada vegada més urbana i desconnectada del món rural i del paisatge vegetal.
A través d’un treball d’investigació etnobotànica, basat en documents d’arxius, estudis locals i entrevistes a persones de l’Espluga de Francolí i pobles propers, s’han recollit dades sobre els coneixements populars al voltant d’unes 200 plantes. Espècies comestibles, medicinals i veterinàries, plantes utilitzades per a l’artesania i la tècnica, plantes amb valor simbòlic i fins i tot espècies tòxiques configuren el jardí del Museu Terra. A més de traslladar i ensenyar els coneixements recollits en els testimonis orals de la nostra comarca, el jardí etnobotànic es vol convertir en un espai de memòria viva i de reflexió sobre el present i el futur que volem construir.
Les plantes presents al jardí etnobotànic us convidaran a viatjar fins als ecosistemes on creixen, a imaginar els antics gestos de manteniment i de recol·lecció al seu voltant, les converses entre veïns i veïnes sobre els seus usos, el seu paper en la vida d’abans i tot el que encara ens poden ensenyar per gestionar d’un altra manera el món que ens envolta. Les plantes del jardí ens parlen, ens expliquen històries i ens remeten a èpoques concretes. Aquest treball d’investigació i de disseny del jardí l’ha dut a terme la cooperativa Els Corremarges, una entitat de la Conca de Barberà que es dedica a protegir i millorar la biodiversitat, tot recuperant i promovent els coneixements populars sobre la vegetació.
Onze zones
El jardí està dividit en onze zones i s’estructura al voltant d’un hort agroecològic de varietats locals. Cada zona correspon a un hàbitat diferent, per adaptar-se a les característiques de les espècies botàniques que hi podem trobar. Es tracta d’un espai viu i dinàmic que evoluciona amb les condicions meteorològiques i estacionals de cada època de l’any. Per aquest motiu, depenent del moment en què el visiteu, el podreu veure en un estat diferent.
Un grup de plantes que no podem oblidar al jardí del Museu Terra són les plantes acollidores de l’hort. Es tracta de totes aquelles espècies que no es consideren hortalisses però que tenen usos importants (medicinals, aromàtics, etc.) i que s’acostumaven a introduir com a plantes beneficioses per ajudar a crear un ecosistema equilibrat dins l’hort. Aquestes espècies, a més d’aportar color i diversitat als bancals, poden ser un refugi de fauna auxiliar durant els mesos d’hivern, atraure insectes amb la seva floració o permetre l’obtenció d’extractes i preparats naturals per a les plagues i malalties de l’hort. Són funcions molt importants en la sostenibilitat d’un hort agroecològic com el nostre, que procura imitar el funcionament d’un ecosistema natural, on la diversitat d’espècies de plantes i animals que hi viuen n’assegura l’equilibri i també proveeix fertilitat, refugi, aliment i capacitat de resiliència.
Hort agroecològic
En aquesta línia, als bancals d’horta del Museu realitzem un maneig agroecològic, gràcies a l’acompanyament de L’Aresta, un projecte agroecològic, cooperatiu i autogestionari del Camp de Tarragona. El maneig es basa en l’ús de varietats locals, la rotació de cultius, pràctiques regeneratives del sòl i associacions de diferents espècies de plantes. Per una part, la rotació de cultius manté la salut del sòl i ens facilita el control de plagues, malalties i herbes adventícies. Possibles problemes que, d’altra manera, s’haurien de solucionar amb l’aplicació de productes fitosanitaris. Per altra part, a través de les associacions de cultius, diferents plantes es complementen entre elles de tal manera que aquesta interacció genera efectes estimulants per a elles, com, per exemple, la millora del seu rendiment o la intensificació dels seus sabors i aromes.
Durant segles, l’hort ha estat un element central en el manteniment de famílies i comunitats en entorns rurals. Avui dia, l’horta d’autoconsum alimenta milers de persones arreu del territori i ens proveeix d’aliments frescos i de temporada durant tot l’any.
Com un element més de l’exposició permanent, l’hort i jardí del Museu Terra estan totalment integrats en un espai lúdic i educatiu, dedicat a la preservació del medi i dels recursos naturals dels quals depèn la nostra supervivència. Complementant la temàtica del museu, aquest espai es presenta com una sala a l’aire lliure que preserva aquell saber fer que forma part de la nostra cultura i que ha de perviure en les nostres societats.
«Plantes i paisatge a l’Espluga de Francolí»
Escrit per Natacha Filippi i Guillem Figueras, aquest llibre és resultat d’una investigació històrica i etnobotànica.
El podràs comprar a la botiga del Museu.
El jardí etnobotànic del Museu Terra
Un lloc de memòria viva.
Article de Natacha Filippi a la revista Milfulles, de Flora Catalana.
Amb el suport de