L’Escoltisme que jo he viscut explica la visió d’Albert Palacín sobre el que ha estat el moviment escolta a la Conca de Barberà i contrades veïnes en els darrers seixanta anys. Una realitat en la qual hi ha jugat un paper transcendental, especialment en la fundació i consolidació dels diversos agrupaments de la comarca: a Montblanc (ara Mare de Déu de la Serra, creat el 1966 i encara actiu), a l’Espluga de Francolí (L’Estornell, iniciat el 1975 i encara actiu) i a Blancafort (Mare de Déu del Tallat, que es va crear el 1991 i va finalitzar la seva activitat el 2004). 

El llibre repassa els precedents històrics de l’escoltisme a la mateixa Conca i reviu molts dels records que guarden les persones que han anat passant durant les diverses dècades pels sempre estimats Caus. 

Albert Palacín i Artiga va néixer l’any 1939 a Arties, com el seu germà gran. Els pares, Francisco, d’Alós d’Isil, i Cèlia, de Reus, eren mestres, però era el final de la guerra i van haver de deixar la plaça i anaren a Ripoll, bisbat de Vic. Allà va entrar al Seminari. Són cinc germans. El pare, home fort i amant de la natura, va caure malalt i als 52 anys va morir. La mare va arreplegar tots els fills i es va traslladar a Reus. Va canviar de Seminari. Allí va fer filosofia i, a l’estiu, magisteri. Va demanar fer la llicència de teologia a Roma, i és allí on fou ordenat capellà, el temps del bon Papa, Joan XXIII, el 1963. 

De tornada el van destinar a Montblanc. Allí, a part de les classes va continuar l’escoltisme que van començar Mn. Gallart i Mn. Cabayol. Lilla va ser la primera parròquia on va servir, i després moltes altres, fins a arribar a plebà de Montblanc, que va acceptar perquè Mn. Àngel estava malalt. 

Per Sant Jordi de l’any 1966, van fer les primeres promeses a Poblet. Va ser el començament de l’escoltisme a Montblanc. Van arreglar l’abadia de Lilla, i hi feren les primeres colònies a l’estiu, amb les nenes del Col·legi de Maria Immaculada de Reus. Hi feien classes de català amb el llibret Faristol. També hi van fer colònies els de l’Espluga, i de vegades els de Montblanc. El van nomenar Vicari Episcopal de la Conca, la Segarra i les Garrigues. Cada dijous tenien reunió amb el Dr. Pont i Gol. Per l’Albert Palacín fou un privilegi tractar aquest sant baró durant els darrers anys del seu pontificat, per la seva bondat, saviesa i amor a l’església. «Que el Senyor li pagui amb escreix», manifesta Mn. Palacín. 

Del Col·legi de la Mercè va fer cap a l’Institut Narcís Oller de Valls, després de fer la llicenciatura de filologia a Tarragona. Llavors es va dedicar a l’estudi dels balls parlats i va publicar El ball parlat de Sant Pere Ermengol, de la Guàrdia dels Prats i el va representar amb la gent del poble 3 vegades. 

A part de les classes, es va dedicar a la reparació d’esglésies i ermites, sobretot la de Santa Maria de Montblanc i l’ermita de Santa Anna de Barberà. 

Entre altres distincions rebudes, l’11 de novembre del 2004, va rebre de la Fundació Carulla, el Premi d’Actuació Cívica, en la divuitena edició.