Un paisatge esculpit amb les mans, un patrimoni viu.

Des del Pirineu fins a les Terres de l’Ebre, Catalunya és una de les zones més riques en pedra seca, una tècnica mil·lenària que, al llarg dels anys, ha configurat un paisatge cultural que explica la nostra història i identitat.

L’exposició Dues pedres. Paisatges persistents, que s’inaugurarà el divendres 24 de gener de 2025 a les 18 h en un acte obert a tothom, arriba al Museu Terra de l’Espluga de Francolí per mostrar aquest ric patrimoni cultural. Però, especialment, per reivindicar la plena modernitat de la pedra seca en el nou escenari del canvi climàtic amb iniciatives obertes al present i al futur, capaces de combinar la saviesa de la tradició amb la nova mirada cap a la sostenibilitat i el respecte a l’entorn.

La tècnica de la pedra seca no és només un llegat del passat, sinó una aposta de futur. En un món complex i incert, aquesta exposició va molt més enllà de ser un cant nostàlgic a una manera de fer antiga i es presenta com una aposta ferma per combatre els reptes que ens planteja el futur.

La pedra seca és resistent, es nodreix de materials de proximitat, no deixa residus i s’integra del tot en l’entorn. Però no només això, els marges de pedra seca afavoreixen la biodiversitat, perquè són refugis d’insectes, d’ocells, de plantes, d’amfibis i de petits rèptils. Aquestes estructures, que no utilitzen cap mena d’argamassa ni morter per unir-les, proporcionen moltes oportunitats d’hàbitat per a una important diversitat animal i vegetal que esdevenen micronínxols ecològics de gran complexitat. Un autèntic paradís per a la flora i la fauna.

Bancals continguts en pedra que fan de tallafocs, aljubs o pous per emmagatzemar aigua, tines al costat de conreus de vinya o cabanes de volta que inspiren a arquitectes creatius per fer moderns allotjaments sostenibles, el patrimoni de la pedra seca del món rural català solca el país d’extrem a extrem.

Organitzada en tres àmbits, l’exposició utilitza els llenguatges artístics, objectes etnològics i dades científiques. El primer àmbit ens permet recórrer la gran diversitat paisatgística del territori català, aturant-nos en indrets amb una presència notable de pedra seca, com l’altiplà de la Terra Alta, les baixes Garrigues o la vall del Corb. El segon àmbit presenta les característiques de la tècnica a través d’una sèrie de conceptes que la defineixen –com ara arreu, mestratge o natural– i el tercer àmbit està dedicat a les iniciatives actuals de revitalització i recuperació del món rural.