Cançons retrobades
La Conca de Barberà dins l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya
![cançoner_mb2](https://museuterra.cat/wp-content/uploads/2024/06/canconer_desk2.jpg)
Activitat
Xerrada-concert
Quan?
05.07.2024
19 h
On?
Museu Terra de l’Espluga de Francolí
tarifa d’accés
Taquilla inversa
Inscripcions
Sense inscripció prèvia
Tant la música com el fet de cantar formen part de la vida de moltes persones i, antigament, encara hi tenien molta més presència. Amb aquesta xerrada-concert us convidem a retrobar les cançons i melodies que, fa gairebé cent anys, l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya va recollir a diferents pobles de la Conca de Barberà. Totes elles, sonaven per les cases, places i carrers dels nostres pobles. Qui sap si algú encara les recorda?
L’activitat, el divendres 5 de juliol a les 19 h al Museu Terra de l’Espluga de Francolí, anirà a càrrec de Marta Amigó, la qual ens parlarà sobre l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i els materials que es van recollir a la Conca de Barberà, i els instrumentistes Anna Amigó (arpa i veu), Albert Margalef (pandero, veu i percussions) i Laia Pedrol (pandero i veu).
Sinopsi
L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya va ser fundada a Barcelona l’any 1922, gràcies a una donació de Concepció Rabell de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert, i es va mantenir activa fins al 1936, quan la Guerra Civil espanyola va interrompre la seva tasca. Gràcies a les aportacions de molts estudiosos, així com a concursos i un treball de camp sistemàtic i exhaustiu, reuní una col·lecció de materials que l’any de la seva aturada ja superava els 40.000 documents.
Protagonistes
Marta Amigó Vilalta (L’Espluga de Francolí, 1980) és mestra d’educació primària, en l’especialitat de música (UdL). Formada musicalment a l’Escola de Música del Casal de l’Espluga de Francolí, va obtenir el títol de Grau Professional de Música (especialitat de piano) pel Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i, més tard, la Llicenciatura en Història i Ciències de la Música per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dedicat part de la seva vida a dos àmbits que l’apassionen: la música i els escacs, mons on ella i els seus germans van ser introduïts des de petits i per tradició familiar. Actualment, treballa per al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya com a mestra a l’Escola Martí Poch de l’Espluga de Francolí i com a coordinadora en l’àmbit català del programa Escacs a l’Escola. També és vicepresidenta segona de la Federació Catalana d’Escacs i autora de diversos materials, articles i llibres sobre escacs educatius.
Des de sempre l’ha atret el món de l’etnografia i la cançó popular, i arran del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, va dur a terme una recerca per tal d’aplegar i divulgar el patrimoni que aquesta obra recull sobre la seva comarca, la Conca de Barberà. L’any 2022 va publicar L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a la Conca de Barberà, adreçada al públic infantil, i l’estiu del 2024 té previst publicar el llibre La Conca de Barberà dins l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb l’objectiu de divulgar més àmpliament els materials recopilats.
Anna Amigó Vilalta (L’Espluga de Francolí, 1982) és multiinstrumentista i compositora. Com a arpista i cantant lidera el projecte El Cançoner R-evolucionat, donant una nova veu als personatges femenins del cançoner popular català a través de nous ritmes, melodies i textos. A nivell internacional, ha actuat amb aquest projecte al Festival Internacional d’Arpa de Noia i la revista belga FOLK li dedicà la portada i entrevista principal de desembre 2022. Aquest 2024 ha rebut la beca Ajuda Fundació SGAE – Cases de la Música per composició.
A través de tallers musicals per a centres educatius i del seu conte Em dic Arpa, editat per La Musca, apropa l’arpa als més petits. Donar visibilitat a l’arpa és una de les seves finalitats. És per això que també participa a altres projectes de diferents estils i públics com A l’Ombra del Pessebre, amb la titellarie Mercè Framis i el tenor Raül Poblet, o Enyor’, amb l’actriu i ballarina Irene Benavent i el DJ Marco Ecléctico. Amb el seu duet Formiga and Cigale té dos treballs editats i també un espectacle integrant una cobla, del qual n’és autora dels arranjaments.
Laia Pedrol Viladot (Barcelona, 1979) és músic, glosadora i docent, i actualment viu a Sant Esteve de Palautordera. Diplomada en Educació Musical i amb estudis de piano, cant i direcció coral, desenvolupa tasques d’investigació i difusió del cançoner popular català, i en especial, de les cançons de pandero i dels romanços dins de l’Associació Carrutxa (Reus). Com a intèrpret de pandero quadrat català s’ha format amb en Mauricio Molina i en Pere Olivé. Vinculada al món de la cançó tradicional i la cançó improvisada des de fa dècades, ha estat membre fundadora del grup Les Majorales de la Nit, del grup Adufera i ha participat en el grup de polifonia tradicional De Calaix. Actualment, juntament amb en Marc Serrats, formen el duet Trä, on el pandero quadrat es fusiona amb la guitarra i la veu. Actualment, es dedica a la docència i a la formació, també, de la glosa i dels tocs i tonades de pandero quadrat català, alhora que duu a terme actuacions professionals de glosa, de percussió tradicional i de cant. Impulsa la plataforma Bricoglosa i diverses trobades socials de glosa arreu del país. Ha estat creadora i impulsora del pla educatiu Eduglosa i, durant molts anys, organitzadora de l’Escola d’Estiu de Glosa.
Albert Margalef Amorós (Reus, 1980) és mestre d’educació primària en l’especialitat de música i dansa. La seva formació musical es troba relacionada amb la música d’arrel popular i tradicional, àmbit en el qual s’ha especialitzat com a instrumentista tradicional en la modalitat de percussió a l’Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya a Vila-seca (2007), o a l’Aula de Sons, aula de música tradicional de Reus. Per altra part s’ha format en tallers i master-class de percussionistes de renom internacional com Mauricio Molina, Murat Coskun, Andrea Piccioni o Pere Olivé. Vinculat a diverses entitats relacionades amb la cultura popular, com Carrutxa –Centre de documentació del Patrimoni i la Memòria–, de Reus, o La Clavellinera –associació relacionada amb la dansa tradicional–, de Falset, ha participat en recerques etnogràfiques, oferint tallers, xarrades, ponències i exposicions sobre etnobotànica i medicina popular, música i dansa tradicional i etnografia dels pastors i la ramaderia. En són exemples una xerrada al monogràfic de «Pandero quadrat i cant», organitzat per l’Aula d’Instruments Tradicionals de l’Escola de Música de Tarragona el 2009, l’organització de la jornada «Cantar amb el pandero» (Masroig, el Priorat, 2013), o una ponència entorn la «jota foguejada» al 2n Congrés de la Jota als territoris de parla catalana, celebrat a Falset el 2021. A nivell musical ha estat o és membre de formacions com els Ministrils del Camp de Tarragona, La Kobla d’en Taudell, els Ministrils Va de Vent o la companyia d’espectacles Traüt de Tarí. Per altra part, és constructor de panderos quadrats i d’instruments tradicionals de canya. En el present es troba immers en la recerca sobre el patrimoni material que les bandes musicals de tombant segle XIX i XX deixaren al Priorat, així com en l’estudi del llegat dels balls parlats a la mateixa comarca.