Participants al recital del Rusc 2024
25.07.2024
Eva Ortega Puig
Campdevànol, 1987
Actua, escriu versos, anima gargots o imita com un pop.
Li agrada jugar i donar forma a les volades que la travessen. I a cada volada, la seva forma. Membre de la companyia de poesia escènica La Decimonònica. Ha publicat el poemari Flama, amb versos d’Albert Mestres i els gravats d’ella en diàleg (Rema12, 2021). Amb la melsa a la butxaca (AdiA, 2023), premi Gumersind Gomila de Maó, és el seu primer poemari. Amb desig latent de metamorfosi.
Misael Alerm Pou
La Garriga, 1990
Activista cultural, artista i poeta, llicenciat en Belles Arts i màster en Estudis Avançats en Història de l’Art. Ha publicat els llibres de poemes Vell País Natal (2014) i Aiga (2017), tots dos a AdiA, i també Caminava amb uns amics (Roure, 2019 i Tushita, 2022). Coordina l’espai Expressions del diari La Directa i escriu ressenyes literàries a la revista La Lectora. Viu a Tarragona i forma part de l’organització ‘Stop Creuers TGN-Veïnat pel decreixement Turístic’.
Helena Martínez-Ferreruela
Barcelona, 1963
Viu a Cambrils. Estudia Filologia Hispànica i Catalana a la UB i es dedica a l’ensenyament, la seva passió confessa. En el camp de la teoria de la literatura, destaca la seva col·laboració a Lengua y Literatura Catalanas I. El 2010 guanya el Premi de Poesia Vila de Cambrils i el 2018, amb el poemari Odissea menor, el Premi de Poesia Salvador Estrem i Fa. La casa de les absències és el seu darrer poemari (Pagès, 2023).
Eduard Sanahuja Yll
Barcelona, 1953
Ha estat professor de Didàctica de la Llengua i la Literatura a la UB. En poesia, va començar amb El gos del Galiot (Mall, 1981) i l’han seguit una dotzena de llibres, dels quals Magnicidi (AdiA, 2022) i El temps dorm sol (Pagès, 2024) en són els darrers. Ha traduït Blaise Cendrars, Javier Carnicer i Catul. És cofundador de l’Aula de Poesia de Barcelona. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona amb Teories del no.
Jordi Solà Coll
Barcelona, 1963
Escriptor i fotògraf. Com a poeta ha publicat Ulls de glaç (2017) —32è premi Miquel Martí i Pol de Roda de Ter—, Ira (2019) i el dietari poètic-aforístic La mirada perifèrica (2021). L’etnografia i els viatges són dues passions que compagina amb l’ofici d’escriure. Té obra esparsa en diferents volums i poemes traduïts a l’anglès i a l’alemany. L’ombra de les hores (2023) —premi Miquel de Palol— és fins ara el seu últim llibre de poemes.
Fa trenta anys que col·labora en mitjans de comunicació, havent-se dedicat també a la crítica d’art i a les ressenyes literàries.
MINIMíssimA
LA COMPANYIA MINIMíssimA és Gerard Díaz (Sant Cugat del Vallès, 1979).
Artesà professional, músic vocacional i poeta accidental. Paraula i so són les seves eines de treball. En acústic o elèctric, tradicional o experimental, sol o acompanyat. La MINIMíssimA neix el 2018 a partir de la música de tradició oral i mica en mica s’hi escola la poesia, fins a convertir-se en l’element principal amb el llibre-disc Poemari per a acordió (Segell Microscopi, 2022). El projecte va rebre el Premi Sons de la Mediterrània 2019.